http://www.mequinensa.com/
MEQUINENSA.
Traçat històric fins a la Guerra de la Independència.
Jordi Estruga
Les següents dades procedeixen de més d’un centenar de fonts. Encara que s’ha intentat confrontar la majoria d’elles, cal recordar el que deia un dels nostres més savis historiadors, el jesuïta Miquel Batllori:
“... durant l’Edat Mitjana la certesa es molt difícil per l’escassetat de les fonts; en canvi a l’Edat Moderna, la certesa és sempre eventual doncs les fonts són múltiples i sovint contradictòries”
Paleolític S’han localitzat un reduït nombre de peces d’aquest període a la superfície de unes terrasses quaternàries situades a Della-Segre i Vallaserra
Neolític Necròpolis prehistòrica del barranc de la mina de Vallfera (2.370 aC i 2810 aC). Poblat i necròpolis de Riols I (Neolític final).
Segles IX i X aC. Poblat dels Castellets. Ceràmiques i enterraments de tradició tumulària de l’època neolítica..
Edat Bronze (període final). Poblat dels Castellets Enterraments tumularis d’incineració
700-500 aC. Poblat dels Castellets. Mur ciclopi i fossat de separació del poblat i un altiplà immediat. Coexistència d’ambdós rituals -inhumació i incineració - en els enterraments fets a les dues necròpolis del poblat. Això fa presumir una probable utilització continuada d’aquestes necròpolis durant un període que podria arribar als 600 anys.
Segles VII/VI aC. Poblat dels Castellet. Possible abandonament per part dels seus habitants.
Segle II aC/segle I aC. Localització de ceràmica i monedes d’aquest període als voltants de poble vell i del castell de Mequinensa.
Finals segle II aC, principis segle I aC. Època aproximada de l’encunyació de la moneda amb la llegenda ibèrica: “Otobesken”, atribuïda a Octogesa.
Segles 1 aC/ 1dC. Poblat dels Castellets. La presència de fragments de ceràmica sigilllata decorada i restes d’una àmfora fan presumir una reocupació durant l’època republicana o alt imperial romana.
49 aC.Octogesa. Desenvolupament a l’àrea territorial mequinensana dels enfrontaments de Juli Cèsar amb els generals de Pompeu, Afranio i Petreio. En les diverses edicions de l’obra: C. Juli Caesaris rerum ab se gestarum comentari,i es fa esment de la població d’Octogesa (Octogesam, Ottogesa, etc.) que diversos historiadors tenen per Mequinensa.
Visigots. Mancat cercar referències històriques d’aquest període. (conferència: Anscari Mundó)
713/719 c. Probable arribada a l’espai territorial de Mequinensa de la tribu berber “miknêsa”, procedent d’un hàbitat establert a l’estat que avui coneixem com a Líbia.
Miknas-sa az Zaytun. Nova denominació que rebé el plausible assentament que existia on era situat el poble vell al ser ocupat pels berebers.
s.d.. El cronista Ibn Al Qûtíya (segle X), al narrar la conquesta islàmica de l’al-Andalus, fa referència dels berbers de Miknas·sa com a notables soldats/genets
s.d. Mequinensa, dins de la Marca Superior, tenia una doble consideració:
a) des del punt de vista administratiu, formava part de la jurisdicció de Lleida.
b) des del punt de vista de la defensa territorial, pertanyia al “ämal” de Lleida depenent, dins de la Marca Superior, de Saragossa. Mequinensa degué estar influïda per les inestables relacions que els senyors locals de la Marca Superior mantingueren amb el poder de Còrdova.
740/41. Si bé el caràcter berber dels seus ocupants pogué ajudar a Mequinensa a no veure’s involucrada en les revoltes sostingudes per aquesta ètnia amb la resta de l’al-Andalús, cal pensar que no va poder evitar els problemes derivats de l’enfrontament entre les diferents faccions d’àrabs.
756. Superada l’oposició berber, la rivalitat entre les diferents faccions va afavorir la fundació de l’emirat independent de Còrdova (756-929) amb el príncep omeia (de mare bereber), ’Äbd ar- Rah’màn I
767. Els àrabs iemenites de l’Ebre, inicialment partidaris d’’Äb ar-Rah’màn I, l’any 767, es revoltaren contra la dinastia omeia.
773 c. Abd-al-Gafir al Miknasí, enemic de Còrdova, és derrotat l’any 772. S’ha plantejat la hipòtesi de si foren les restes d’aquest exèrcit vençut el que s’establí a Mequinensa i li donà el seu nom tribal. És una hipòtesi poc compartida per altres autors.
774/780. Sulayman al-A’rabi encapçalà una revolta a Osca i Saragossa amb el suport dels francs de Carlemany.
778. Campanya de Carlemany a Saragossa qui, més tard, és derrotat a Roncesvalls.
788. Mor ’Äb ar-Rah’màn I. El succeeix l’emir Hisam I qui protegeix als Banu Qasi per contrarestar l’oposició iemenita de Saragossa.
.
790. Matrüh es revolta a Barcelona i porta la rebel·lió a Osca i Saragossa. Amrus i Sabrit, muladís fidels a l’emir cordovès, la sufoquen.
806/840. Rebel·lió dels Banu-Qasi, desprès de mantenir fidelitat a Còrdova des de l’any 789. Si sotmeten de nou des de l’any 806 al 840. (manca confirmar si realment aquest és el període de separació)
.
842/850. La tensió constant de la conca de l’Ebre fa que Còrdova organitzi, casi cada any, una expedició punitiva contra aquest territori (anys 842, 843, 845, 846, 847 i 850)
851/860. Musa ibn Musa, desprès de la seva victòria sobre els cristians a Albelda (851), es nomenat valí de la Marca Superior i assoleix (fins l’any 860) el període de màxim poder dels Banu Qasi. La seva derrota a la batalla de Clavijo (any 859), comportà la seva despossessió (any 860) del càrrec de valí.
872. Desprès de la mort de Musa, (any 862), comença el declivi de la família Qasi que seguia fidel a Còrdova. L’any 872, però, els fills de Musa es rebel·len contra l’emirat i es fan senyors, pràcticament, de tota la Marca Superior.
879. Des de la fi del segle IX la política cordovesa afavoreix la implantació progressiva a la Marca Superior de la dinastia àrab dels tujibís - coneguda també com Banu- Haxim o Banu–al-Muhair - instal·lada a l’Aragó des de l’època de la invasió musulmana.
884. Successives campanyes fan que Saragossa sigui, finalment, recuperada per l’emir de Còrdova. Lleida i Montsó seguien en mans dels Banu Qasi.
889/890. Muh’ämmad al Änqar, rep dels emirs omeies el govern de Saragossa. Els tujibís mantingueren aquest govern fins l’any 1010 quan, a l’esclatar la guerra civil entre els partits àrab, berber i eslau, es declararen independents.
907/908. Muhammad al-Tawil conquerí (any 907), Boltanya, Barbastro i Alquézar i, (any 908), Montsó i Lleida.
912.’Äbd-al-Rahmàn III, succeeix al seu avi Abdallah com a emir de al-Andalus i demanà als governadors de la Marca Superior el lliurament de les seves actes de fidelitat. El tujibí Muh’ämmad al Änqar, va ser el primer de fer-ho.
919. El príncep Almudafar, ocupà varies fortaleses i pobles de les terres lleidatanes, entre elles, Medina Fraga i Mequinensa, que estaven en poder dels “rebels”.Comprovar (Conde. Historia de la dominación de los árabes en España. Barcelona, 1844. Tomo I, pàg. 356.)
920. ’Abd ar-Rah’màn III es traslladà a la Marca Superior per dirigir les campanyes d’aquell territori.
929. Proclamació d’Äbd ar-Rah’mán III (929-961) com a califa de Còrdova.
933- Els tujibís i els Banu Sabrit reaccionen contra Còrdova.
935. ’Abd al-Rahmàn ibn ’Abd Alah ibn Waddàh, va ser nomenat per regir Lleida, Balaguer i “els castells orientals”.
937. Abdarrahman III, pactà amb Muhammad b. Hàsim la submissió de Saragossa
939. Dins de la Marca Superior Osca queda sota Fortún dels Banu Sabrit, Saragossa del tujibí Muhammad Hàsim, Lleida de l’altre tujubí Yahya i Daroca de Hakam ibn Mundir.
s.d. El cronista Ah’mad ibn Muh’ämmad ar-Râzíy (m. 955) és l’autor d’una de les escasses referències que es coneixen de la Mequinensa d’aquella època, al mencionar un castell (Vicueça), situat on el Segre desemboca a l’Ebre.
952. Mor el governador de Lleida i Balaguer. El succeeix el seu fill Hudayl.
972. Diferents dirigents tujubís són separats dels dominis que exercien a Tudela, Saragossa i Lleida i són substituïts per funcionaris de Còrdova. A Tudela i Saragossa, actua com a “caid” el visir Ahmad ibn Ya’là (gener del 972). A la seva mort es substituït per el “zabalzorta” Ahmad ibn Muhammad ibn ’Abbàs, fins aleshores caid de Lleida. El seu germà Abbàs el substitueix a Lleida.
975. Nomenament de Hasim ibn Muhammad al-Tuyibí com a governador de Lleida i Montsó en substitució de Rasq al-Bargawati.
1002/ 1009. A la mort d’al-Mans’ur (1002), la unitat política de l’Islam es deteriora i comencen a sorgir sobirans independents a través de les taifes. Cal pensar – no hi han referències documentals – que Mequinensa seguia depenen de Lleida.
1015. S’efectuen expedicions cristianes des de Catalunya vers al Segre i l’Ebre.
1018. Mundir I ibn Yahya al-Tuybí, governador de Saragossa, es declarà independent. Fou qui aconseguí la separació definitiva del poder central. Durà fins l’any 1039.
1039. Muh’âmmad ibn Húd al-Jud”ämíy, fou el fundador d’un nou llinatge reial (Banu Hud), durà fins el 1110. Procedent de Lleida, enderrocà els tujibís de Saragossa. Es mantingué en aquesta ciutat amb els seus descendents fins l’arribada dels berbers almoràvits.
1046. Regnà a Saragossa, fins l’any 1082, Ahmad al Muqtadir que succeí al seu pare Sulayman. Saragossa esdevingué, durant aquest període, un important centre polític i cultural
1051/1065
Els valies de Lleida, Balaguer, Fraga, Montsó, Barbastro i altres llocs, rendeixen tribut al comte Armengol III.
1061. Annexió del regne de Tortosa per part de Saragossa.
1085. Regna a Saragossa al-Mfista’zn fins l’any 1110.
1086. Quan els seus sobirans s’adonaren que desunits no podien fer front als cristians, els almoràvits comencen a intervenir en les qüestions internes del regne d’Al-Andalus.
1091. Atacs de Sancho Ramírez a les riberes de l’Ebre, Gállego, Alcandre, Vero, Guatazulema Cinca i Segre.
1091. Armengol IV fa tributaris als governadors de Lleida, Fraga i Tortosa
1092. Els valies de Lleida, Fraga i Tortosa s’uneixen per anar contra Armengol IV i Sancho Ramírez. Aquest acudeix en ajut del comte d’Urgell. Els àrabs són derrotats i sotmesos a elevats tributs per Armengol IV i els seus aliats: Sancho Ramírez, el comte de Pallars i el vescomte de Cardona.
.
1110, Mor al-Mfista’zn, a la batalla de Valtierra. Al no ser acceptat com a successor el seu fill, ’Abd al-Malik’Imad al-Dawla, acaba el regnat dels Banu.Hud a la Marca Superior. Saragossa negocia la seva submissió amb Còrdova amb l’emir ’Alíy ibn Yús.suf,. Els súbdits saragossans, partidaris dels almoràvits, cridaren al governador de València i s’incorporen a l’imperi almoràvit.
1110. És en aquesta època quan els geògrafs i cronistes al-Zuhiríy i al-Idrîs·síy es refereixen, encara que breument, a Mequinensa. Aquest últim parla d’”una ciutat petita que semblava un castell i que era una de les fronteres de l’Al-Andalus”situada a la jurisdicció de “Az-Zaytún” (de les Oliveres)
Segle XII. Són d’aquest segle els tres cèlebres mequinensans: 1) Abú-t’- Tahir Ismä’il ibn Mas’úd ibn Sa’id al- Miknâs·síy, 2) Abú-l- H’äs·san ’Aliy ibn ’Abd Al-làh ibn H’amúd al-Fäs·síy al-Miknâsý (mort a La Meca, l’any 1177), i 3) Abú Bäkr ’Atík ibn’ Alí ibn H’äs·san ibn H’ifàz as’- S’inhâjiy al-H’amîdíy al Fas·s’íh’ (mort a Marràqueix, l’any 1199).
1114. El governador almoràvit de Lleida, Muh’ämmad ibn al H’äjj ibn ’A’ixa, fa una expedició contra Barcelona en la que és derrotat.
1118. Alfons I el Bataller conquereix Saragossa.
1119. Ramon Berenguer III fa tributaria Tortosa i arriba a les portes de Lleida.
1120. En evitació de la caiguda de la seva ciutat en mans dels aragonesos, el governador almoràvit de Lleida, Ibn Hilàl (Avifelel), pacta amb Ramon Berenguer III, li rendeix tribut i li lliura diversos castells: Serós, Aytona, Alcolea, Castelldases, Escarp etc. (veure si va ser aquesta data o 1123)
1122. Alfonso I, empren, sense èxit, una campanya contra Lleida i Fraga.
1124. La derrota de Ramon Berenguer III a Corbins, suposà l’anul·lació del pacte amb Avifelel.
1130. Amb el seu últim rei, Abu Giafar Ahmed, desapareix el regne de Saragossa. Fraga i Lleida resten com a valiat independent.
1131. Mor Ramon Berenguer III. El succeeix el seu fill Ramon Berenguer IV. (regnà fins el 1162)
1132. A finals del 1132, Alfonso el Batallador es dirigí vers Mequinensa per l’Ebre amb una flota fluvial.
1132. El Batallador des de Mequinensa escriu una carta al fill del comte de Huas.
1133. Mequinensa, es rendeix al rei aragonès el mes de juny de l’any 1133. En un dels combats es produí la mort de Garci Caxal. En el setge, sobresortí la labor de tres cavallers: Pedro de Biota, Iñigo Fortuñon i Ximen Garcez.
1134. Eren “tenentes” de Mequinensa “Lope Lopiz” i “Fertungo Galindiz”
1134. Poc desprès de la batalla de Fraga (17 juliol 1134), mor Alfonso I el Batallador i és nomenat rei el seu germà Ramiro qui signa amb Ibn Ganya un pacte per dos anys.
1135/1136. Es trenca el pacte amb Ibn Ganya i Mequinensa, encara una “tinència” de Fortun Galíndez d’Osca, es atacada per Sa’ad b·Nardanis, senyor de Fraga i per Ibn Ganya, senyor de Valencia i Murcia. Saragossa tracta d’ajudar enviant un comboi però aquest és abandonat pels cristians al trobar-se amb tropes dels almoràvits reforçades per Lleida i Tortosa.
1136. Els habitants de Mequinensa fugen i el seu senyor sol·licita a Ibn Ganiya una “aman” que li és concedit. Mequinensa resta, novament, ocupada pels almoràvits..
1137 Ramiro II segella una aliança amb Ramon Berenguer IV, mitjançant la qual es pacta el matrimoni del comte català amb la seva filla Peronella. Ramiro II es retira, amb el títol de rei d’Aragó i, Ramon Berenguer IV passa a ocupar-se de la sobirania d’Aragó
1148. Ramon Berenguer IV, per tal d’eliminar una possible intervenció islàmica des del sud, col·labora en la presa d’Almeria. Per altra banda, per a impedir que Tortosa rebés socors, via Ebre, des de Mequinensa i Lleida, conquereix Ascó Aquest pla estratègic ajudà a fer capitular Tortosa, el 30 de desembre de 1148.
s.d. Cal ressaltar que els àrabs de Mequinensa canviaven senyals òptiques amb poblacions tan llunyanes com Tortosa i Tudela.
.
1149. El mes de març, els cavallers aragonesos Artal d’Alagon, Fortun Aznarez de Saragossa, Galindo Ximenez de Belxit, Pelegrin d’Alquezar, Gomez de Jaca i Ayerbe, Garcia Ortiz de Saragossa i el bescompte de Gavaldà i de Bearn, senyor d’Osca van rebre l’encàrrec d’assetjar Fraga i Mequinensa.
1149. Durant el mes d’octubre, Ramon Berenguer IV conquereix Lleida, Fraga i Mequinensa.
1149. Mequinensa degué se conquerida per capitulació. Això explicaria la permanència, desprès de la conquesta, d’un important nucli de musulmans entre la seva població. Mequinensa fou governada pel fur de Saragossa.
1150. Matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella.
1153. Ramon Berenguer IV fa donació a Pedro de Roera, mestre dels templers, de varies heretats de Mequinensa.
1153. Donació de Ramon Berenguer IV de Mequinensa per: “ strenes que fet havia d’ell la Reyna de Aragó”.(confirmar)
1162. Mort de Ramon Berenguer IV. El succeeix el seu fill Alfons I (II d’Aragó). (regnà des del 1162 al 1196)
1162. Mequinensa esdevé “puesto peajero” de les mercaderies que circulen per l’Ebre
1168. Guillermo Perez, primer bisbe de Lleida desprès de la reconquesta, indica la cessió, per a la Limosna lemosianae, de “la décima parte de todos los diezmos y primicias, defunciones y frutos de todas las cosas que tenemos o con el favor de Dios hemos de tener en Mequinenza, Tamarit y Estopañá.”
1168. Els delmes dels moros d’Aitona i de Mequinensa eren a profit dels pobres de la Pia Almoina.
1168. En un document del mes de novembre figura com a senyor de Mequinensa el noble Arpa que també o era de Loarre. (En un altre document del juny de 1169, Arpa només figura com a senyor de Loarre).
1174. El rei Alfons es casa amb Doña Sancha i, el 18 de gener, donà a la Reina, “por la contemplación del matrimonio” varies localitats, entre elles Mequinensa.
1189. Consta l’existència d’una duana, en la que el comte Armengol concedeix als habitants de Tortosa i als Templers exempció en: “lezdas sive pediaticas sive passaticos sive consietudines aliquas in Michinenza”
1189. El 24 de setembre, el comte d’Urgell confirma, mitjançant el preu de 200 sous, la lleuda del rei Alfons, referida a Mequinensa i el seu terme que ha de satisfer la Milicia del Temple.
1192. El rei Alfons fa donació, en feu, al comte Armengol del castell de Mequinensa amb els seus termes i pertinences.
1192. Sembla que la donació de Mequinensa al comte Armengol fou, igual que la de Gebut, per a compensar la cinquena part de Lleida que havia estat atorgada al Temple.
1196. Mort del rei Alfons I (II d’Aragó. El succeeix el seu fill Pere (qui regnà fins el 1213)
1203. El rei aplaça demanar la potestat del castell de Mequinensa, des de la festa de Sant Miquel fins un any desprès, si no es presenta Guillem de Cervera.
1207. Donació d’Armengol, comte d’Urgell, a Pere de Cervera del castell i vila de Mequinensa. Un altre autor indica que la donació s’efectuà a Guillem de Cervera.
1209. El rei Pere I confirma a Guillem de Cervera la pignoració feta per Armengol d’Urgell del castell i vila de Mequinensa.
1212 Diversos autors indiquen que Guillem Ramon de Moncada I, rebé Mequinensa i altres viles com a dot pel matrimoni pactat amb Constança, filla natural de Pere I.
1212. En una recent publicació (any 2004), un investigador dels documents de donació existents al Arxiu Ducal dels Medinaceli, indica que només ha trobat documentada la donació de Seròs, Aitona i Soses per no les d’Albalat i Mequinensa.
1213. Mor Pere I. El succeeix Jaume I (qui regna fins l’any 1276).
1222. Es realitza el matrimoni entre Constança i Guillem Ramon de Moncada.
1228. Mor Guillem Ramon de Moncada, cassat amb Constança d’Aragó.
1230. Guillem de Cervera vengué el castell i la vila de Mequinensa a Tomàs de Sant Climent.
1230. Provoca una certa confusió constatar que, en un altre document, Ramon Berenguer d’Ager ven a Constança d’Aragó el castell i la vila de Mequinensa. (Ramon Berenguer d’Ager, un noble de gran influència durant el regnat de Jaume I).
1231. Ramon Berenguer d’Ager i Constança venen el castell de Mequinensa a Tomàs de Sant Climent.
1232. Tomàs de Sant Climent ven al seu sogre, Pere Sanç, el castell i la vila de Mequinensa.
1237. Qüestió de límits entre els termes de Torralba i Mequinensa tractada entre els seus titulars, els Hospitalers i Tomas de Sant Climent, amb la participació de Bernardo Guillen, senyor de Fraga.
1237. Una disposició del bisbe de Lleida, Pere d’Albalat, posa en relleu haver consignat a l’Almoina el delme dels llocs de Mequinensa, Tamarit i Estopanyà.
1238. Fitació dels termes de Torralba i Mequinensa per l’ordre de Sant Joan i Tomàs de Sant Climent.
1243. La família Sant Climent gaudí d’una progressiva importància i arribà a disposar d’un extens domini territorial a l’entorn de Lleida. L’any 1243 encara posseís Mequinensa.
1253. Pere e Montcada cedí a la seva filla Constança, en casar-se amb Alvar d’Urgell, les viles de Seròs i Mequinensa. Aquest matrimoni va ser anul·lat posteriorment. Alvar deposà Cecília de Foix l’any 1256 la qual cosa provocà una guerra entre els Foix i els Montcada. Alvar retornà amb Constança l’any 1260 però l’abandonà, novament, uns mesos desprès.
1255. Pere de Montcada i la seva dona Sibil·la reben de la universitat de Mequinensa un ampli territori per fer-hi una devesa.
1262. Jaume I confirma (8 de juliol) un document d’Alfons I pel que es fixa l’aranzel del peatge de la ribera de l’Ebre en el que s’inclou Mequinensa.
1263. Confirmació de la hipoteca constituïda pel comte d’Urgell a favor de Ramon Pere de Lleida (?) del castell i vila de Mequinensa. Sembla que a partir del 1263, el senyor de Mequinensa fou Guillem Ramon de Montcada.
1266 Mort de Pere de Montcada, cassat amb Sibil·la d’Abarca.
1273. Mequinensa tenia una important població de sarrains, representada per dos càrrecs públics: l’alamí i el jurat (habitualment, dos persones).
1276. Mor Jaume I. Li succeeix Pere II qui regna fins l’any 1285.
1279/1300, Desavinences entre diferents famílies que utilitzaven l’Ebre com a via de comunicació, guerra i transport. Mora, era el centre dels Entença i Mequinensa el dels Templers.
1280. El 2 de setembre Pere II escriu a Guillem Ramon de Montcada demanant-li que prohibeixi als “homes de Mequinensa i el seu terme” transportar blat cap a Tortosa.
1281. El 15 de març, el rei comunica a Guillem de Cort, veguer de Lleida, que havia escrit al mestre del Temple (a causa dels cobraments fets pels “lleuders d’Ascó”) als “homes de Mequinensa”. Ordena restituir als mequinensans els pagaments i ordena renunciar a fer-ne de nous. El rei, escriu en la mateixa data i en igual sentit a Pere de Montcada, mestre de la milícia del Temple a Catalunya i Aragó.
1281. El 13 de setembre, el rei Pere II, es dirigeix als “seus fidels, el batlle i tots els homes de Mequinensa” dient que sap que el Temple posseeix a Mequinensa i el seu terme cases i heretats franques de tribut i exemptes de contribució veïnal i reial. El rei ordena als mequinensans no cobrar cap quantitat de diners sobre aquelles propietats i restituir els cobraments efectuats. Ordena, també, que el batlle es presenti a Gonzal P. De Sant Pere, veguer d’Osca.
1285- Mor Pere II i li succeeix Alfons II (III d’Aragó) qui regna fins el 1291.
1288. El rei Alfons II (III d’Aragó) portà al príncep de Salerno, rei de Napols i fill de Carles d’Anjou com a ostatge, primer al castell de Montclús i desprès - per por de la seva proximitat de França – al de Mequinensa.
1291. Mor Alfons II (III d’Aragó) i li succeeix Jaume II que regna fins el 1327.
1292-1293 i 1294. Hi han informacions a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sobre el castell i la lleuda de Mequinensa.
1294. Guillem d’Entença presta homenatge al rei sobre els Usatges de Barcelona, pels castells de Mora, Olèrdola, Tivissa i Mequinensa.
1298. Elisenda de Montcada, muller de Guillem Ramon de Montcada, fa donació al seu gendre Guillem d’Entença i al seu procurador, Arnau de Montoliu, dels drets que pertanyien a la seva filla Berenguerona com a heretera del seu pare, Guillem R. de Montcada, especialment del castell i vila de Mequinensa en raó dels 6.500 morabatins de dot i esponsalici que tenia sobre els dits castell i vila.
Segle XIII.- Interès de Barcelona de dominar la desembocadura de l’Ebre per assegurar-se el proveïment del blat aragonès. Flix, Mequinensa, Miravet i Faió són les posicions avançades dels catalans per controlar els productes agrícoles.
1300. Mort de Pere de Moncada(casat amb Saura i amb Elisenda de Pinós)
1301. Per requeriment del senyor de Mequinensa, Guillem d’Entença, Jaume II allibera als mequinensans de pagar lleudes i peatges sobre les mercaderies que passin per Tortosa i el seu terme.
1301/1303. Guillema o Guillem (comprovar) de Montcada fa donació al rei Jaume II dels seus castells a Catalunya i Aragó.
1303/1304. Remissió de la meitat de la lleuda i peatge de Tortosa als veïns de Mequinensa.
1307. Els predecessors de Guillem de Montcada donen el Sot de Viols als sarrains de Mequinensa a canvi de certs drets.
1320. Vers aquest any, la família Montcada, havia adquirit del rei Jaume II les possessions de la baronia del Segre (Aitona, Seròs i Mequinensa)
1322. Ot de Moncada dota a sa germana Elisenda (fills de Pere II de Montcada), al casar-se el 1322 amb Jaume II, amb les propietats de Seròs i Mequinensa.
1327 Mor Jaume II. Li succeeix el segon dels seus fills, Alfons III (IV d’Aragó) que regna fins l’any 1336.
1327. En el Memorial dels feus del rei Alfons III (IV d’Aragó), Mequinensa figura en poder de Berenguer de Moncada.
1328/1356. Informació de la lleuda de Mequinensa i Berenguer de Moncada al Arxiu de la Corona d’Aragó. (ACA)
1328/1356. Jordan, hereté de Berenguer de Moncada, sobre la possessió de Mequinensa (ACA).
1334 c. Mort d’Ot el Jove (cassat amb Teresa de Montcada)
1336. Mor Alfons III (IV d’Aragó). Li succeeix el seu fill Pere III (el Ceremoniós) qui regna fins 1387.
1341. Mort d’Ot el Vell (cassat amb Jofredina de Llòria).
1341. Ot II (mort 1354), fill de Teresa de Montcada i d’Ot el Jove (mort el 1334) net d’Ot I (mort 1341), posseí Mequinensa.
1350. (?) (8 calendas d’abril) Homenatge de Mequinensa a Guillem Ramon de Montcada en reconeixement de haver estat guardats els privilegis, usos i costums de la vila.
1354. Guillem Ramon II de Montcada, fill d’Ot el Jove i germà d’Ot II, heretà “Seròs i la vila secundaria de Mequinensa”.
1355. Eren jurats de l’aljama de Mequinensa: Famado de Bassarrons i Aziz, fill de Braim Aziz.
1355. Es signa un contracte emfitèutic amb els habitants de Mequinensa.
1362. Document signat per cristians i sarraïns per aclarir una carta pública atorgada pel notari de Fraga, Pedro de Lerma, en nom de Guillem Ramon de Montcada, senyor de Mequinensa.
1362. De fet, Guillem Ramon de Montcada anul·la, el 17 d’agost, el contracte del 23 de setembre de 1355 pel que els “jurados, prohombres universidad, así como sarracenos” de Mequinensa eren obligats a pagar 300 sous anuals al obtenir el seu terme i muntanya. Amb aquesta anul·lació, els habitants de Mequinensa tenien dret de llaurar i pasturar, tallar llenya, fer carbó, caçar, fer foc al bosc sense estar obligats a realitzar cap pagament. La barca per passar el riu i el molí, esdevenen de la vila. També es parla de l’existència d’una peixateria. Aquestes mesures es prenen per atraure nous pobladors.
1362. Es crea a Mequinensa la figura de “montero” (en realitat guardabosc).
1367. Pere III (el Cerimoniós), demana al començament del mes d’octubre al comte d’Urgell i al bisbe de Lleida que vagin a Mequinensa per rebre instruccions sobre l’ambaixada aragonesa que negociava amb els anglesos.
1367. Pere III, escriu una carta des de Mequinensa (17 d’octubre) a Pedro Muñiz Godoy, aleshores mestre de l’Ordre de Calatrava, citant-lo per a demanar-li explicacions sobre la seva actitud bèl·lica.
1370/1379. Guillem Ramon de Montcada ratifica la donació feta pels seus predecessors el 22 d’agost de 1307 del Sot de Viols, als sarraïns de Mequinensa. Demana el pagament de l’onzè de fruits (figues, magranes, cols, cebes i alls). Eximeix als musulmans del pagament del delme i primícia del blat però els hi exigeix la palla per alimentar a les cavalcadures. Es prohibeix la venda dels seus productes.
1370 c. Eren jurats de l’aljama de Mequinensa, Mafoma de Aziz i Mafoma de Fogassa.
1371 Mort de Guillem Ramon II de Montcada (casat amb Elvira Maça) pare d’Ot III (aquest últim mort entre 1413 i 1427, maridat amb Elfa de Luna.).
1373. Els consellers de Barcelona contendeixen amb Mequinensa i altres poblacions a causa del pagament de lleudes. (Una sentencia reial de 1375 declara als ciutadans de Barcelona immunes de les dites lleudes).
1375. Menció de Mequinensa (“Micensa”) en un dels mes importants atles antics (Atlas Català d’Abraham Cresques)
1380. El futur Joan I visita Mequinensa des d’on escriu una carta a la seva dona. Li explica sobre l’arribada a Mequinensa i l’esbatussada que tingueren tres dels seus gossos de caça.
1380. El primogènit d’Aragó escriu des de Mequinensa al procurador de Fraga sol·licitant-li un gos, el mes brau “per les nostres lebres”.
1384. Una carta del primogènit és escrita des de Borges Blanques al batlle i homes bons de Mequinensa, demanant informació sobre la situació sanitària de la vila
1386. El príncep Joan, visità Mequinensa novament els primers dies de 1386.
1387. Mor Pere III. Li succeeix el seu fill Joan I, qui regna fins l’any 1396
1388. L’alamí de l’aljama de Mequinensa era Mofferig Avençala i el jurat, Homado de Bençala.
1390. Calafatés mequinensans reparen galeres de guerra a Barcelona. Són mencionats, Joan Teixidor “qui posa casa d’en Palmeta” i a Joan Ferrer.
1393. L’alamí de l’aljama de Mequinensa era Ffrragum de Bentela i els jurats Azmet de Fferrebim i Calema Dazic.
1396. Mor en una cacera Joan I. Li succeeix el seu germà Martí I (l’Humà) que regna fins l’any 1410.
1398. Massiva fugida de jueus de Fraga per qüestions fiscals. Es desplacen a varies poblacions; una d’elles era Mequinensa.
1398. El 21 de maig es documenta la presencia a Mequinensa dels següents jueus procedents de Fraga: Astruch Nahami, Içach Xicon, Algezer Xicon, i Juceb Abnasarech.
1400. L’alamí de l’aljama de Mequinensa és Feraiz de Ben i els jurats, Juci Frabiu i Ffamado Dalsuent-
1400. L’onze d’abril, Martí I escriu des de Mequinensa una carta a l’abat de Santes Creus.
1400. El mes de juny hi ha una crida a consell general (format pel conjunt de càrrecs públics) de totes les viles de la baronia d’Aitona. El consell de Mequinensa, el més important de les poblacions de la baronia, el formaven 66 cristians i 57 musulmans.
1406. L’alamí de l’aljama de Mequinensa era Ali Dazys i els jurats, Juri de Ffarrabin i Ffaraig Algiram.
1406. En el fogatge de 1406 són censats a Mequinensa 459 habitants (207 cristians i 252 musulmans)
1407/1409. Plet de Guillem Ramon de Montcada III d’Aitona i Seròs, amb la ciutat de Barcelona per la “lleuda de Mequinensa”. Es tractava dels pagaments que els Montcada exigien al blat que es transportava amb barcasses, via Ebre, a la capital catalana.
1408 Retorn a Barcelona, 10 d’octubre, de Joan Creixell, notari reial, qui s’havia traslladat a Saragossa per negociar la lleuda de Mequinensa. Aquest notari, el 8 de novembre viatja de nou a Saragossa pel mateix motiu.
1408/1409-. Decret de Santcliment sobre la venda del castell i de la vila de Mequinensa.
1409. Galceran Dusay va de Barcelona (1 de juliol) a Saragossa i torna (2 de novembre) per tractar, en nom de la capital catalana, el plet amb Ot de Montcada sobre la lleuda de Mequinensa.
1409. Guillem Ramon de Montcada (III d’Aitona i Seròs) heretà del seu pare Ot III, Aitona Seròs i Mequinensa.
1410. Mor Martí I. Al no haver nomenat un hereu de la Corona, provoca una greu qüestió successòria la qual no es resol fins el 1412 amb el compromís de Casp.
1411. De nou, intervenció (11 de febrer) del notari Joan Crexell, en relació amb el plet de la “lleuda de Mequinensa” contra Guillem Ramon de Montcada.
1411. Guillem Ramon de Montcada ofereix Mequinensa per ajudar al seu nebot Anton de Luna, front l’Infant de Castella, Ferran de Trastàmara. Mequinensa esdevingué la seu del parlament urgellista per contrarestar el d’Alcanyis. El parlament de Mequinensa envià a Tortosa, el 3 de desembre, una protesta al Parlament general del Principat de Catalunya, contra els parlamentaris d’Alcanyis.
1412. Pel compromís de Casp, es nomena successor del rei Martí I (l’Humà) a Ferran d’Antequera de la dinastia castellana dels Trastàmara. Regnà fins l’any 1416
1412. Confirmació de la importància estratègica de Mequinensa en l’intent d’ajut de Ramon de Perellós, fill del vescomte de Roda, a Arnau Guillem de Bellera, governador de Valencia i els urgellistes Vilaragut que eren combatuts per les tropes castellanes dels Centelles a través de la ruta de l’Ebre.
1413. Nou viatge a Saragossa del notari reial Joan Crexell (3 de març) en relació a la lleuda de Mequinensa. Torna a Barcelona el 4 de setembre per partir de nou vers a la capital aragonesa, el 12 de setembre.
1413. Documentació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sobre Guillem Ramon de Montcada i els seu vassalls de Mequinensa.
1413. Mort d’Ot III (cassat amb Elfa de Luna).
1414. El rei autoritza a Anton de Luna la companyia de la seva cosina i amant, Violante, abadessa de Trasovares a Mequinensa, on se separen definitivament. Sembla que l’abadessa l’acompanya a Ayerbe. Es prohibeix a l’abadessa que vagi on és Anton de Luna (Mequinensa).
1414. Conversió de jueus al cristianisme en molts llocs del Regne d’Aragó.
1414. Joan Crexell torna a Barcelona (21 de novembre). Ha estat a Saragossa un llarg període de temps ocupat amb el plet de la lleuda de Mequinensa.
1416. Joan Crexell viatja de Barcelona a Saragossa (3 de febrer), per qüestions de la lleuda de Mequinensa. Torna a Saragossa el 20 d’abril i retorna a Barcelona el 11 de novembre.
1416. Mor Ferran I (d’Antequera). Li succeí el seu fill Alfons IV (el Magnànim) qui regnà fins l’any 1458.
1419. Guillem Ramon de Montcada (III d’Aitona i Seròs) obtingué del rei la rehabilitació d’Anton de Luna qui sembla que morí, aquell mateix any, a Mequinensa.
1430. L’alamí de l’aljama de Mequinensa era Fferiget de Bençala i els jurats, Aduraçme de Fagaça i Phumado.
1436. A les Corts d’Alcanyis es fixaren, entre altres, els peatges de Mequinensa.
1449. Guillem Ramon de Montcada s’ocupa dels perjudicis que el port de Tortosa provoca a Mequinensa.
1453. Els jurats de l’aljama de Mequinensa eren Mafoma d’Aziz, fill d’Aziz i Brafim Feduam.
1455. Mort de Guillem Ramon de Montcada (cassat amb Constança d’Anglesola i Margarida de Ribelles).
1455. Orfresina de Montcada heretà Mequinensa del seu pare Guillem Ramon de Montcada. Orfresina, que morí el 1483, era casada amb el seu cosí germà Mateu de Montcada. Al no tenir fills, Mequinensa passà el 1485 al seu parent Pere II de Montcada i Vilaragut)
1455/1480. Inventari ordenat fer per Mateu Florimon i Orfresina de Montcada de les rendes que obtenien dels seus dominis. La vila de Mequinensa és un cas excepcional. No hi ha establertes rendes exclusives per als cristians i les rendes exigides a l’aljama musulmana són més reduïdes que les de les altres poblacions. Al segle XV la fiscalitat comuna mequinensana quedava reduïda al pagament d’un cens de gallines imposat a algunes cases i masos així com a l’arrendament del forn per 50 o 60 sous, el dret sobre la taula de la carnisseria i al cens de la peixateria.
La “lleuda de Mequinensa” proporciona als Montcada uns ingressos de 6.000 a 7.000 sous a l’any. Aquesta pot ser l’explicació de la reducció dels altres impostos.
1456. L’herència de Guillem Ramon de Montcada provoca, a l’interior de la família Montcada, una lluita aferrissada entre Llorenç i el seu cunyat Mateu, marit de la seva germana Ofresina. Mateu de Montcada, instal·là el seu centre d’operacions a
Mequinensa amb la finalitat de dificultar el transport a través del Segre i de l’Ebre.
1458. Mor a Nàpols, Alfons IV (el Magnànim”). Li succeeix el seu germà, Joan II. Regnà fins el 1479
1464/1500. Joan Montcada i Cardona, braç militar de la Generalitat de Catalunya, figura com a senyor de Mequinensa (comprovar)
1465. Llorenç de Montcada morí a Barcelona l’any 1465 desprès de ser ferit a la batalla de Calaf lluitant amb les tropes antijoanistes. Mateu d Montcada estava posicionat a favor del rei Joan.
1468. Barcelona adquireix a Mateu de Montcada el dret de lleuda sobre el riu Segre.
1474. Mateu i Orfresina de Montcada redueixen impostos als que serveixin de correu. A Mequinensa, un musulmà, cas d’actuar de correu, podia deduir 12 diners dels seus impostos.
1476. El rei Joan II arriba a Mequinensa en barca, el dia 28 de gener, a “hora ja tarda”.
1476. El rei Joan era a Mequinensa per prorrogar la reunió de Corts a Lleida. El dia 31 de gener escriu des de Mequinensa una carta als Consellers de Barcelona.
1476. El mes d’agost de 1476, Mateu de Montcada figura com a senyor de Mequinensa.
1479. Mor Joan II. Li succeeix el seu fill Ferran II (el Catòlic). Regnà fins el 1516
1483. Mort d’Ofresina de Montcada, dona de Mateu
1485. L’alamí de l’aljama de Mequinensa era Juci Mosseguí (no consten jurats).
1485. Pere i Guillem Ramon (fills de Llorenç de Montcada) seguiren lluitant pels drets de la seva branca familiar. El seu net Ot, va matar a Mateu de Montcada dins del castell d’Aitona
1485. Mort de Mateu Florimon de Montcada, vidu d’Ofresina de Montcada
1485. Pere Ramon de Montcada, (mort el 1510) hereta del seu oncle Mateu.
1486. L’alamí de l’aljama de Mequinensa era Maffoma Levi i els jurats, Mafoma Absayt i Mafoma Fogassa.
1488. Els jurats de l’aljama de Mequinensa eren Mahoma Daziz i Mahoma Fogaça; el lloctinent, Gali Fogaça i l’alfaquí, Mahoma Levi (lloctinent era un càrrec que sols actuava en cas d’alguna baixa i el alfaquí, era el regulador que vetllava per l’acompliment dels preceptes islàmics)
1490. Els jurats de l’aljama de Mequnensa eren Mohama Absidacho, teixidor, i Daziz bin Cayt àlies, lo moro.
1495. A les Corts de Tarassona de l’any 1495 s’ordenà fer el cens del Regne d’Aragó. A Mequinensa, que formava part del partit o “sobrecollida” de Barbastro, se van censar 107 veïns, es a dir uns 530 habitants.
1502. Sarrains de la baixa ribera d’Ebre sotmesos a senyoriu - Mequinensa inclosa –són batejats. Molts d’ells, adopten el cognom dels magnats cristians que els apadrinen.
1510. Mort de Pere Ramon (de Montcada) casat amb Beatriu de Cardona.
1510. Joan de Montcada, cassat amb Agnès Folc de Cardona, hereta Aitona-Seròs i Mequinensa. Morí l’any 1528.
1513. Els Consellers de Barcelona demanen a Joan de Montcada restituir unes quantitats pagades de més per la lleuda de Mequinensa.
1516. Mor Ferran II (el Catòlic). Li succeeix el seu net, Carles I que abdicà en el seu fill, Felip II, l’any 1556
1523. Carles I atorgà a Joan de Montcada el títol de comte d’Aitona.
1526. Reberen el baptisme en massa moros procedents de d’Aitona, Seròs i Mequinensa.
1528. Francesc de Montcada i Folc de Cardona, heretà Mequinensa de Joan de Montcada.
1536/1546. Prossegueixen els batejos de musulmans. Alguns prenen el nom dels seus senyors, els Montcada. A Mequinença encara avui persisteix aquest cognom.
1555. Procés contra Joan Balaguer que, acomiadat de l’ordre hospitalari dels antonians, encara demanava almoina per Mequinensa, Fraga i Graus.
1556. Carles I abdica en el seu fill Felip II qui regnà fins el 1598.
1565. El 6 de juny la Paeria de Lleida acordà fer un memorial per la gravetat de la situació creada pel bandolerisme. Mequinensa era inclosa entre les viles amb compromís de no donar ni menjar ni beure als malfactors.
1568. Informe en el que es demana el nomenament de comissaris a Fraga, Mequinensa, Seros i Aytona “que son pueblos de moriscos de mucha población”
1580 Carta dels Consellers de Barcelona al batlle de Flix sobre la lleuda dels blats de Mequinensa.
1585. La tarda del 12 de desembre, Felip II, procedent de Santa Maria d’Escarp, va fer una singladura a Mequinensa.
1585. Guerra civil aragonesa entre moriscos i muntanyencs.
1587. Roger de Azar i Jaumet de Mequinensa acudiren en defensa d’uns moriscos de Codo que havien donat mort a un ramader de Saragossa i a uns comerciants d’oli catalans.
1589. Uns bandolers arribaren a Mequinensa, via Segre Havien pres captiu el batlle de Suc a qui amagaren a una cova entre la Granja d’Escarp i Mequinensa. Se’ls incoà un procés al Tribunal de Coltellades de Lleida el 8 d’agost de 1589.
1591. Des de Lleida se sol·liciten soguers de Mequinensa a fi d’assegurar “la barca amb sirgues resistents”
1594. Gastó de Montcada i Gralla, heretà Mequinensa d’en Francesc de Montcada i Folc de Cardona. .
1598. Mor Felip II. Fou succeït pel seu fill Felip III, qui regnà fins l’any 1621.
1609. Era Virrei Gastó de Montcada qui, seguint instruccions del rei, reforçà les tropes de diferents indrets i renovà la salvaguarda als moriscos (publicada el 1593) a diferents poblacions, entre elles, Mequinensa.
1610. Edicte d’expulsió dels moriscos aragonesos. Fou subscrit pel marquès d’Aitona, des de Saragossa ,el 29 de mai de 1610.
1610. L’expulsió aragonesa s’organitzà amb 35 itineraris que comprenia uns 70.000 moriscos. A Mequinensa li correspongué l’últim itinerari, és a dir, el número 35 que incloïa 260 habitants de 50 cases. Els moriscos mequinensans, per ser pocs, foren agrupats amb els catalans.
1610. Entre el 2 i el 7 de juny arribaren a Flix els moriscos expulsats de Lleida, Mequinensa, Fraga Seròs i Aitona.
1610. La concentració final dels expulsats va tenir lloc al port dels Alfacs. L’embarcament va requerir 3 mesos (des del 15 de juny fins el 16 de setembre).
1611. Dins de l’encàrrec dels diputats d’Aragó d’aixecar una mapa d’aquell regne, el matemàtic i geògraf portuguès, Juan Bautista Labaña, pernoctà a Mequinensa el 6 d’abril.
1611. El 7 d’abril, Labaña, escriu “Aqui (Mequinensa) comy e fui a dormir a Caspe”.
1621. Mor Felip III. El seu successor, Felip IV, regnà fins l’any 1665.
1625. Francesc de Montcada i Montcada, heretà Mequinensa de Gastó de Montcada i Gralla.
1635. Guillem Ramon de Montcada, heretà Mequinensa de Francesc de Montcada i Montcada..
1641. Per carta del 27 de juny, el conseller Joaquim Margarit informa als diputats que els soldats de l’exèrcit enemic s’encaminaven a Mequinensa on s’embarcarien en 7 o 8 barques amb l’objectiu d’ajuntar-se amb el marquès de Leganés.
1644. Plessis de Besançon, aconsella envestir Tortosa, Mequinensa o Fraga amb la finalitat d’endinsar-se vers els regnes d’Aragó i València.
1645. Harcourt triomfava als marges del Segre i Chambot pugnava als de l’Ebre on derrotà a Flix a les tropes espanyoles. Els soldats que pogueren escapar es refugiaren a Mequinensa.
1647. Permanència d’importants efectius a Mequinensa per defensar el domini de la navegació pels seus rius.
1650. Amposta, facilita provisions a les guarnicions de Fraga i Mequinensa però neguen l’auxili a les tropes franceses.
1650. Al moviment de les tropes franceses vers Falset, seguí la mobilització de forces no sols procedents e Tarragona i Lleida sinó que també de Saragossa i Lleida.
1670. Miquel Francesc de Montcada, heretà Mequinensa de Guillem Ramon de Montcada i Castro.
1674. Guillem Ramon de Montcada i Benavides heretà Mequinensa de Miquel Francesc de Montcada.
1674. Mequinensa comparteix el rellevant fenomen de desenvolupament agrícola que vivia Lleida amb el conreu intensiu de la morera a ambdós marges del riu Segre.
1677. Reconeixement d l’Ebre per Luis Liñan y Vera, enginyer, i Felie Busignan y Borbon, mestre arquitecte, per veure la possibilitat de fer-lo navegable. En quant a Mequinensa, assenyalen l’existència d’un “azud” que “...arrimase a la mano izquierda y se ha de mudar la boca a mano derecha... “
1696/1697. Pedro Valentin, era el rector de l’església de Mequinensa.
1697. Publicació de l’obra: Vida de Santa Agathoclia, Virgen y Martir, Patrona de Mequinenza, escrita per Fray Miguel de Salas.
1707. Publicació del fulletó: Copia de carta al Dr. Lorenço Thomas y Costa haciendo relación de la expedicion de Mequinença, escrit per Fray Juan de la Concepcion.
1707. L’arxiduc Carles d’Austria escriu, el 29 d maig, al Baró de Freisheim, en relació a la seva ordre de passar les seves tropes entre Lleida i Mequinensa.
1707. El Duc d’Orleans marxa amb 20.000 soldats cap el riu Cinca. El General Arenes assetja Mequinensa que cau enseguida. El castell es rendeix més tard, el 7 de juliol,
desprès d’una valerosa defensa.
1707. El 13 de novembre, el Marquès de Torcy era el governador de Mequinensa.
1707. E 16 de desembre, la Junta Eclesiàstica d’Aragó, ordena que es portin a Mequinensa els pans segrestats al bisbe de Lleida per ordre del marquès de Coscojuela.
1708. El 17 d’abril, José de Vera, socorre el castell d Mequinensa i al seu governador, el marquès de Torcy.
1709. El 7 de febrer, Francisco Domenech, tinent coronel del regiment de Fraga, va socórrer el castell de Mequinensa i el marquès de Torcy.
1710. Pere Soro, fill de Francisco Soro, pagés de Mequinensa, era domer de la catedral de Barcelona.
1727. Teresa de Montcada, heretà Mequinensa de Guillem Ramon de Montcada i Benavides. Es casà amb Luis Antonio Fernández de Córdova, hereter del ducat de Medinaceli.
1745. Neix a Mequinensa, José Ferrer Beltran, sacerdot, organista i compositor. Fou l’organista de les catedrals de Lleida, Pamplona i Oviedo. Amic del ministre Melchor Gaspar de Jovellanos. Mort a Oviedo el 16 de gener de 1815.
1747. Proposta de fer un canal, del Segre a Mequinensa, per al rec dels secans de la banda occidental del baix Segrià i els confins de la Llitera com, també, per facilitar el transport de productes per via fluvial fins al mar.
1775. En un inventari de l’església, amb motiu de la visita pastoral del bisbe de Lleida, es descriuen varies sepultures del seu interior entre les que hi figuren les de Miguel L. de Borbon i Thomas de Borbon.
1795. Es demana a Mequinensa la seva contribució per a la construcció d’un pont al barranc de las Balsas Buenas (camí reial de Saragossa).
1796. El 10 de gener arriben a Mequinensa, via Segre, uns monjos trapencs acompanyats pels d’Escarp. Els monjos pernoctaren a Mequinensa acollits pel seu rector.
1796. L’onze de gener, els monjos trapencs, reprengueren la ruta travessant l’Ebre. El rector de Mequinensa i alguns devots s’avançaren per dreceres per preparar un àpat en una zona que s’havia previst per descansar. Finalment, un mequinensà coneixedor del terreny els conduí a Nonasp, poble on tenien que passar la nit.
1798. Segons Ignacio de Asso, en la seva Historia de la Economía Politica de Aragon (1798), Mequinensa rega amb un “azud” (presa) a l’Ebre 80 “cahizadas”Informa també que, cas de prendre aigua del terme denominat “Pressed de las Yeguas”, podria regar 600 “cahizadas”sense cap “azud”més. També indica que la collita de blat és incerta i la d’oli, és d’unes 500 arroves. Presumeix que les collites milloraran si es prossegueix amb les plantacions d’empelts iniciades l’any 1790.
1803. Inici de la construcció de la parròquia mequinensana de Nuestra Señora de los Ángeles.
1808. Finalitzen les obres de la parròquia de Mequinensa.
1808. El 18 de juny, era governador del castell de Mequinensa Pedro Navarro. Notifica a Joseph Palafox que l’estat del castell es bo però no disposa de canons, fusells ni pólvora per haver estat enviat tot, feia uns anys, a Tortosa.
1808. Pedro Navarro notifica a Palafox sobre vuit xics de Mequinensa, “extraviados en el choque con los franceses” que ha manat pujar al castell trobant-se a la seva disposició.
1809. El 26 de gener, Palafox anuncia al Secretari de la Junta Suprema, Martín de Garay, la seva sortida de Tortosa vers Mequinensa per a organitzar la tropa i el paisanatge.
1809. El dia 28 de gener, Palafox escriu a Martin de Garay una carta proposant-li el relleu del general Castaños.
1809. Palafox, en una comunicació del 26 de febrer, proposa reconquistar Saragossa (acabava de capitular) fent passar l’exèrcit per l’Ebre, pel lloc de Mequinensa.
1809. El 5 de març, Lorenzo Calbo de Pozas proposa enviar canyons i obusos de campanya a Mequinensa. Considera aquesta vila com un dels punts per mantenir a cobert Catalunya.
1809. El 14 de març, Lechi pren Fraga i intenta fer el mateix amb Mequinensa però la defensa de la vila rebutjà els diferents atacs.
1809. El 16 de març, Palafox informa dels moviments de tropes contra l’enemic a Lleida, Morella i Mequinensa. Indica que el foc ha començat a Mequinensa però que la defensarà amb totes les seves forces.
1809. El 17 de març, Lorenzo Calbo de Rozas comunica a la Junta Central Suprema el risc que corren les fortaleses de Mequinensa i Jaca, cas de no enviar diners, artilleria i municions.
1809. Comunicació de Palafox (21 de març)en la que indica trobar-se a Flix de pas a Mequinensa per prendre disposicions per a la millor defensa del seu castell.
1809. El 23 de març, Palafox, escriu des de Mequinensa al general francès Mortier, Duc de Treviso, per proposar-li el bescanvi del seu germà José, presoner dels francesos, per uns generals d’aquell país..
1810. El mes de febrer Napoleó determinà que Augereau i Suchet s’ocupessin de la presa de Lleida, Fraga i Mequinensa. Sembla que Augereau, preocupat per altres problemes, no col·laborà en la tasca de la qual se’n feu responsable Suchet.
1810. Carta de Napoleó, datada el dia 17 de febrer, dirigida al seu cosí el Príncep de Neuchâtel en la que li ordena reiterar al general Suchet la seva ordre d’assetjar Lleida i Mequinensa.
1810. Setge de Mequinensa, el 20 de maig, pel general Suchet.
1810. Els primers destacaments que arribaren a Mequinensa per la dreta del Segre eren comandats pel general de Divisió, Musnier.
1810. Al cap de 15 dies el setge s’havia, pràcticament, completat amb Musnier per la dreta del Segre i la brigada Montmarie per la esquerra de l’Ebre.
1810. No fou possible emplaçar l’artilleria francesa per bombardejar el castell fins el primer de juny, data en que fou ultimada una nova carretera feta a profés que, provinent de Torrent de Cinca, es construí per sobre els turons. Al mateix temps, una brigada s’establí a la banda dreta de l’Ebre. El 30 de maig arribaren de França, comandats pel general Rogniat, ingeniers, sapadors i miners que començaren d’immediat operacions actives.
1810. El 31 de maig s’efectuà una sortida dels espanyols que resultà infructuosa.
1810. El dos de juny, divuit peces d’artilleria i vint-i-quatre morters foren emplaçats en front les defenses del castell.
1810. El dos de juny, habitants de Mequinensa intentaren fugir amb onze barques. Nou d’elles ho aconseguiren.
1810. El tres de juny, Suchet sortí cap a Mequinensa, última població d’Aragó que li mancava reduir.
1810. En la nit del tres de juny, les tropes franceses situades a la dreta de l’Ebre feren abandonar, amb el seu foc de mosqueteria, la torre de la muralla que ocupaven els soldats.
.
1810. La vila de Mequinensa cau en la nit del 4 al cinc de juny. Mancava el castell.
1810. El set de juny, Suchet era a Mequinensa.
1810. Després d’un intens bombardeig dels francesos, les tropes del castell es van veure obligades a capitular. Eren les 10 del matí del dia 8 de juny. 1400 homes , entre ells 78 oficials, van ser fets presoners de guerra.
1810. Els dies 16 i 17 l’Ajuntament de Saragossa organitzà unes festes per celebrar la conquesta de Lleida i Mequinensa. El mateix any es publicà un llibre (Relación de las fiestas que la imperial ciudad de Zaragoza celebró entre los días ... ) on es descriuen aquestes festes i es narra, amb tota classe de detalls, l’assetjament i conquesta del castell de Mequinensa. L’autor era Manuel Isidro de Ased y Villagrasa i fou imprès a Saragossa per la “Imprenta Miedes”, l’any 1810.
1810. El mes de setembre, Suchet envia, des de Mequinensa a Cherta, disset barques carregades d’artilleria. Al navegar aquestes més ràpides que la tropa que les escoltava per terra, foren atacades pel tinent coronel Villa que es trobava emboscat entre Faió i Riba-roja. A més de fer-se amb diverses embarcacions, va fer presoners militars de la guarnició de Mequinensa.
1811. Per afavorir el transport per l’Ebre, l’exèrcit francès situà 1200 soldats polonesos a Batea, Casp i Mequinensa.
1812 Napoleó signa un Decret (26 de gener) pel que divideix Catalunya en quatre diferents departaments. Mequinensa era inclosa en el de les “Boques de l’Ebre”, tenint com a capital Lleida
1813. El mes de juliol a la guarnició de Mequinensa hi figuraven 433 homes. Hi havia 38 peces d’artilleria, aliments per a vuit mesos (400 homes) i es disposava de 35.000 francs de fondos.
1813 Suchet evacuà tot l’Aragó, excepte Mequinensa i Montsó.
1813. Suchet, els dies 14 i 15 de juliol, amb el fi d’assegurar la defensa de Catalunya amb el general Decaen, fa travessar al seu exèrcit l’Ebre per Mequinensa, Mora i Tortosa.
1813. El general Bourgeois es va quedar a Mequinensa amb una guarnició de 400 homes.
1813. El ministre de la Guerra, Duc de Feltre, comunica a Suchet que l’Emperador vol saber la situació de Mequinensa i Lleida, retirar la guarnició, destruir l’artilleria i emprar la pólvora per a desfer les seves fortificacions.
1813. A mitjans de setembre, el famós guerriller, heroi de la Guerra de la Independència, Julián Sánchez, passa per Mequinensa amb els seus genets,.
1814. Eroles planejà un tractat per alliberar diverses poblacions, servint-se d’un document fals signat per Suchet; Mequinensa era una d’elles. Eroles, posà en marxa l’esmentat pla i, a mitjans de febrer, cauen al seu poder Lleida, Mequinensa i Montsó
1814. L’estratagema maquinada per Eroles, que permeté l’evacuació francesa de Mequinensa, fou possible gràcies al comandant Juan Van Halen qui, coneixedor de la clau secreta xifrada de Suchet, s’havia passat a l’exèrcit espanyol, .
1814. El 20 de febrer, el Diario del Gobierno de Cataluña y de Barcelona (publicació de l’exèrcit francès a Barcelona) publica que com a conseqüència de una traïció de Van Halen, havien estat apressades les guarnicions de Lleida i Mequinensa.
El castillo
En lo alto de la colina fue construido un castillo casi al borde de un gran precipicio, lo que le confiere un emplazamiento desde el cual todavía hoy, se puede contemplar el espectacular paisaje a una altura de unos 185 metros sobre el nivel de la confluencia de los ríos Ebro, Segre.
No cabe duda de que los Ibe
ros, romanos, visigodos y musulmanes debieron ocupar y fortificar la altura, pero los escasos elementos heráldicos hallados incluso entre las ruinas del castillo, durante su restauración, pertenecen al linaje de los Moncada trasladándonos a finales del S.XIII o principios del S.XIV.
La planta del castillo es una
planta irregular reforzada en alzado por siete torreones, todos rectangulares excepto uno, el más robusto, que es curiosamente de planta pentagonal.
Durante los años 50 el castillo que estaba en ruinas por causa de la Guerra Civil española fue rehabilitado como residencia por ENHER dejándolo en perfecto estado. Aunque actualmente es propiedad de ENDESA.
Considerado hoy en día uno de los mejores castillos que el arte gótico legó a la Corona de Aragón. Constituye el punto de interés más importante de Mequinenza.
En sus principios fue una fortaleza árabe, construida por la tribu Bereber de los Miknasa hasta el siglo XII. En el que al final de varias conquistas, cae en manos de Ramón Berenguer IV, pasando ya definitivamente a manos de los cristianos. Tras varios cambios de propietario en el 1184 se le concede el castillo y la villa de Mequinenza, al marques de Aitona, D.Ramón Guillén de Moncada, pasando posteriormente a los duques de Medinaceli (Duquesa de Alba).
Pero hasta el S. XV no se introducen las primeras reformas con el fin de convertir a fortaleza militar en residencia-palacio.
Mucho más tarde durante los años 1700 - 1710 (Guerra de Sucesión) en el que se produjo un cambio de dinastía España ( de los Austrias a los Borbones) se transformó y acondicionó el castillo y los alrededores a una nueva forma de guerra ( con armas de fuego, artillería...)
Siendo este el momento en el que el Duque de Orleáns mando construir un camino que iban desde Mequinenza a Tortosa paralelo al río, con el fin de custodiar todas las barcazas ( llauts) que navegaban por el río entre estas dos poblaciones.
Durante 1808 - 1814 ( Guerra de la Independencia) el castillo soporto 3 ataques por parte de Napoleón, pero finalmente en 1810 fue conquistado por las tropas del Mariscal Suchet, perteneciendo hasta 1814 al gobierno francés.
Pero en febrero de eso mismo año y sin disparar ni un solo tiro volvió a manos españolas por mediación de una estrategia mas del espionaje de Van Halen. ( Mequinenza pasó a ser inscrito en letras grandes en una de las columnas exteriores en el Arco del Triunfo de Paris.)
Entre 1820 - 1823 adquirió un papel importante, soportando importantes ataques Carlistas y conservando guarnición militar que duró hasta principios del siglo XX en el que pasa a ser abandonado.
Durante la guerra civil pasa a ser un castillo de observación y una vez finalizada la guerra queda en ruinas hasta que la empresa ENHER lo reconstruye en la década de los años 50.
Actualmente el castillo es propiedad de ENDESA.
Al castillo se accede por la puerta original que da al patio protegida por dos torres. Del espectacular patio lo único que se cambió fue la escalera que da acceso al piso superior, con el fin de dar más luz y belleza al entorno. Distribución actual de las habitaciones del castillo:
- Sala capitular o de homenaje: Sala que se utilizaba para la realización de juicios.
Esta sala sigue conservando los tres niveles, el superior para la nobleza, el medio para la burguesía y el más bajo y ultimo escalón donde nos encontraríamos a al gente de pie. - Polvorín: sala totalmente original,
Esta sala es totalmente original, actualmente utilizada como comedor, aunque en la visita de Franco al castillo se tuvo que habilitar otra, (al no tener espacio) entre la sala capitular y el polvorín vaciando los muros del castillo para que firmara y tratara la orden del día de la visita al castillo. - Habitaciones: El castillo cuenta actualmente con unas 18 habitaciones, de las cuales algunas antiguamente eran celdas. Cada una de las habitaciones cuenta con:
- recibidor
- dormitorio
- baño independiente
- vistas a exteriores
